Magí Serra crea aquesta peça després de la mort del seu pare, un referent en el seu trajecte vital i creatiu. Aquesta experiència el porta a confrontar-se amb ell mateix, i així, el camí que iniciava com un procés creatiu, acaba sent també un dol.

La peça narra un cicle que pot ser de vida, de coneixement o d’alliberació, amb les seves etapes i vivències. A través de la senzillesa d'uns moviments artesanals, crea un complex sistema d'objectes en equilibri que a la vegada potencien l'amplitud del seu moviment fins portar-lo a l'alliberació de les mateixes pràctiques.

Amb La mesura del detall , l’autor aporta pensaments del context en el qual vivim i genera formes i moviments al voltant de l’esforç, la pèrdua, la precisió, el risc i la fragilitat, més enllà de les seves estètiques convencional. I qüestiona la relació que tenim amb la ciència i el nostre cos.

​

L'obra proposa un espai per compartir amb els altres els aspectes més profunds de la nostra existència.